ANÈCDOTES

Cada matí, al entrar al metro, donaven el diari de cada dia. I la nostra companya Cristina, l'agafava. Se'l llegia al metro de camí a on havíem quedat, mentre a la Carla li agradava repassar una i un altre vegada tot l'itinerari, podia ser una mica pesada...però entre les dos ens rèiem molt. Així van estar-hi durant els quatre dies dels itineraris.

A l'itinerari de les rambles buscàvem el número 47, i ens vam confondre de carrer. Vam anar a parar a una botiga de paquistanis que venia de tot, i havíem d'haver parat a uns jardins amb edificis històrics al voltat. I allà d'històric no hi havia res. En aquell moment ens vam posar nervioses però ara ho pensem i ens fa molta gràcia.

A l'itinerari del Barri Gòtic ens va costar bastant trobar alguns carrers, així que en quan vam trobar-nos amb un policia no hi dubtàvem en preguntar-li. Un d'ells estava davant de l'ajuntament de Barcelona. I al acabar d'indicar-nos ens va emanar que li féssim un petó cada una. Les cinc ens vam quedar de pedra, però en quan vam veure que va riure ens vam adonar que ho deia per fer la broma. Vam anar més d'un cop a preguntar-li....així que com agraïment va tindre més d'un petó.