Des de la plaça Sant Felip Neri fins al Cor Politic

Després de fer la foto a la sinagoga vam arribar a la plaça que es troba al final del carrer de Sant Felip Neri. És una plaça hexagonal per tant te sis costats. Vam començar a observar la plaça i vam veure els impactes de bala a la paret, realment va ser impactant perquè hi havia un munt i a més ens vam imaginar com seria viure en aquella zona en la guerra civil espanyola i en lo malament que ho deurien d’haver passat les famílies. 

Ens vam fixar en que els fanals que hi havia eren els mateixos fanals gòtics que hi ha al carrer de Bertrellans encara que es diferencien perquè uns tenen la bombeta dalt i els altres a dins. 

Vam tornar a veure turistes al arribar a la plaça Garriga i Bachs on hi ha un monumet dedicat a: P. Juan Gallifa, Dr. Joaquim Pou, D. Juan Massana i de Salvador Ablet, D. José Navarro, D. Pedro las Tortas, D. Julian Portet i a D. Ramón Mas.  A la placa hi diu:

“El P. Juan Gallifa, Dr. Joaquim Pou, D. Juan Massana i de Salvador Ablet, D. José Navarro: D. Pedro las Tortas, D. Julian Portet i D. Ramón Mas sacrificaron su vida por Dios, por la patria y por el rey. La Ciudad agradecida enaltece aquí permanentemente en su memòria.” XCMXXIX (1929).

Ens vam apropar al pont gòtic del carrer del Bisbe que connecta el Palau de la Generalitat amb casa Canonges. Aquest vam pensar que seria un bon moment per fer una foto de grup al pont i de fet va quedar molt maca.

Al carrer de la Pietat vam trobar una altra placa que deia:

“Apel·les Mestres nascut al cor de Barcelona ha rebut homenatge de la ciutat de Catalunya. Les corporacions artístiques es complauen a recordar-lo. MCMXXXV (1935). Vam passar per davant del Portal de la Pietat de la catedral, on hi ha un arc que envolta el timpà que indica el centenari del naixement del destacat folklorista. Vam caure en que havíem de fer una foto a les gàrgoles i vam començar a mirar cap amunt per buscar-les.

Vam preguntar-li a un policia que passava per allà que quan va ser construïda i a quin estil arquitectònic correspon la catedral de Barcelona i ens va dir que va ser construïda del segle XIII al XV i que és d’estil neogòtic. Vam aprofitar que estàvem amb el policia per preguntar-li on quedava la Casa dels Canonges, que te aquest nom perquè és el lloc on vivien els sacerdots que formaven els cabildos de la catedral. Un canonge és un eclesiàstic membre d’un capítol, d’una catedral o d’una col·legiada. Vam continuar el nostre camí fins arribar a l’antic Temple romà on hi ha unes columnes que daten del S. I a.C, realment es un lloc impressionant i tranquil que et transporta uns dos mil anys enrere, encara que actualment acull l’entitat del centre excursionista de Catalunya.

 Vam tornar al carrer de la Pietat per arribar al Palau del Lloctinent, que és la persona que substitueix al rei en la seva absència. El Palau del Lloctient va ser la seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó fins el 1994 ja que aquest s’havien traslladat. Al arribar a la Plaça del Rei vam poder seure per descansar i observar els edificis que l’envolten que són: el Palau de Lloctinent, capella de Sta. Àgata o el museu d’història de la ciutat. El Saló del Tinell a l’Edat Mitjana s’utilitzava per organitzar banquets per rebre l’ambaixada. 

Al carrer Veguer vam preguntar a un vei que era un veguer i una vegueria i ens va explicar que un veguer era l’autoritat delegada de la corona o un baró i que una vegueria era el territori per on s’estenia el seu poder. Tot caminant vam arribar al cor polític de Catalunya: la Plaça de Sant Jaume, vol dir que és el centre on hi ha les institucions polítiques de Catalunya, és a dir on es controla tot el relacionat amb la política.